LLegeix el què s'ha escrit fins ara sobre aquesta història aquí!
UN VIATGE INSPIRADOR A ROMA
Un cop va acabar d'escriure, es va aixecar i se'n va anar cap a classe, una mica més contenta que feia unes hores, amb una història sota el braç. Semblava com si aquella estona que havia invertit en ella mateixa li havia recarregat les piles. Estava atenta a classe, no es perdia ni una paraula de la professora que explicava amb tots els detalls possibles sobre el Ponte Sant'Angelo. Va ser construït entre l'any 134 i 139 per unir el centre de Roma amb els Castell de Sant Angelo. Un pont amb tants anys, havia de contenir un munt d'històries. Segons una llegenda popular romana, un àngel va aparèixer a la teulada del Castell per anunciar el final d’una plaga que havia fet molt mal a la ciutat. Aleshores, moltíssima gent va peregrinar cap al pont, per poder contemplar i resar a l’àngel. A causa d’aquesta allau de gent, el pont s’havia esfondrat. Però el van arreglar posant, anys més tard, 10 àngels a cada costat del pont, i cada un sostenia un dels deu elements de la passió. A la Teresa li semblava fascinant tota la història. Estava indignada amb si mateixa per no prestar l’atenció necessària a totes les classes, ja que la història de cada edifici de Romà, o de qualsevol lloc és increïble.
UN VIATGE INSPIRADOR A ROMA
Un cop va acabar d'escriure, es va aixecar i se'n va anar cap a classe, una mica més contenta que feia unes hores, amb una història sota el braç. Semblava com si aquella estona que havia invertit en ella mateixa li havia recarregat les piles. Estava atenta a classe, no es perdia ni una paraula de la professora que explicava amb tots els detalls possibles sobre el Ponte Sant'Angelo. Va ser construït entre l'any 134 i 139 per unir el centre de Roma amb els Castell de Sant Angelo. Un pont amb tants anys, havia de contenir un munt d'històries. Segons una llegenda popular romana, un àngel va aparèixer a la teulada del Castell per anunciar el final d’una plaga que havia fet molt mal a la ciutat. Aleshores, moltíssima gent va peregrinar cap al pont, per poder contemplar i resar a l’àngel. A causa d’aquesta allau de gent, el pont s’havia esfondrat. Però el van arreglar posant, anys més tard, 10 àngels a cada costat del pont, i cada un sostenia un dels deu elements de la passió. A la Teresa li semblava fascinant tota la història. Estava indignada amb si mateixa per no prestar l’atenció necessària a totes les classes, ja que la història de cada edifici de Romà, o de qualsevol lloc és increïble.
Estava decidida, després de sopar, aniria a veure aquell pont. Així podria llegir personalment les inscripcions sota cada àngel, i això li donaria punts a favor a l’hora d’estudiar. Ho va comentar als seus companys la seva idea. Ells li van negar, li van prohibir anar a aquell pont de nit i tota sola. Es veu que per allí prop es mou gent perillosa, i que no és recomanable passejar-hi sol si no és d’extrema necessitat. Tot i això, la Teresa se’n moria de ganes d’anar-hi. Així que els seus companys es van oferir a acompanyar-la el divendres sortint de classe, si després ella els prometia que aniria al bar a fer unes copes, ja que encara no l’havien vist sortint de festa. Van acceptar tots plegats.
El divendres es va fer esperar entre mig de treballs i entregues, però va arribar. I tots van anar al pont. Si van passar una bona estona, mirant els àngels, els arcs del pont, les columnes... Repetien les coses que havien après a classe. Mentre estaven allà van veure un home begut que feia massa escàndol i s’aproximava massa a les vores del pont, mentre insultava als àngels i els hi preguntava si eren capaços de salvar-ho a ell també. Així que van decidir anar cap al bar. La Teresa es va inspirar just en el camí, volia anar a casa a escriure aquella història que se l’hi havia acudit, però no podia marxar sense cap raó important, els seus amics s’enfadarien amb ella si ara marxava. Així que mentre sopaven al bar, va agafar el mòbil amagat sota la taula i es va posar a escriure tot allò que li rondava pel cap mentre, amb dificultat, intentava seguir la conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada