DIRECTOR
S’acaba de posar els pantalons i la camisa. Una camisa de marca, grisa, amb
unes ratlles blanques molt fines. Li agrada molt perquè és més informal que
les que acostuma a portar. Sempre va amb camisa, americana i corbata. Sense ni
adonar-se’n agafa una corbata de l’armari. Se la posa de forma rutinària. És
llavors quan apareix la seva dona, veu aquella corbata, la qual no és suficient
bona per a la camisa que porta, i l’esbronca. El renya com si fos el seu fill.
L’home, sense ni contestar, se l’ha treu. I no en tria cap més. Sap que
portar-li la contraria pot ser pitjor. Ell és el director d’una sucursal d'assegurances. La seva dona n'era la secretària, però en èpoques de vaques
grosses, va adquirir una botiga de vestits i accessoris de luxes. Les coses
no van malament del tot, però entre ells ara hi ha força disputes. Ara bé, les dissimulen bé davant dels seus dos fills, en Roc i en Bernat, de 6 i 4 anys
respectivament. La seva dona ja s’ha posat unes faldilles molt elegants de
tub i la brusa. Ell s’acaba de lligar els cordons de les sabates, mentre la seva dona es posa els talons. Ella se’n va a veure els dos nens,
per acabar-los de vestir. Mentrestant, ell agafa les claus del cotxe, baixa per
l’ascensor i se’n va a buscar el seu Mercedes. D’aquí a deu minuts, ja baixarà
la resta de la cort, per a poder anar a veure una obra de teatre, o un
espectacle. Com cada diumenge al vespre.
EL TAXISTA
Assegut al cotxe, observa com passen les últimes persones que es mouen
per la ciutat. Semblen ombres, es mouen ràpides i sigil·losament. Se’n van a
dormir a casa seva, amb les seves famílies. El fred els envolta, i porten menys
roba de la necessària per ser gener. Això els dóna més pressa. Per altre banda, hi ha una
altre part de la ciutat que s’està despertant. Tot el jovent que surt de festa.
Sortiran dels bars, llavors ja aniran beguts. Molts es pararan davant del taxi,
i li preguntaran com s’ho han de fer per arribar als bars de Marina. Altres els
preguntaran com arribar a la zona de vila olímpica, on s’han de pagar grans
barbaritats per entrar a una discoteca. Hi va gent de categoria, amb diners. I
els intentarà enredar perquè pugin al seu taxi. Així podrà guanyar-se el sou
del mes. Aquest sou que tant el preocupa, i que cada mes és més mins. Sort en
té, que de tant en tant la companyia li fa fer viatges llargs per a persones
que han avariat el cotxe. Però els cobra tant enllà, que no sap si val la pena.
I va mirant per la finestra les persones que passen pel seu costat, la gran
majoria, sense ni veure’l.
ELECTRICISTA
Tot i ser diumenge, les preocupacions no li marxen del cap. És
electricista, o lampista o bé mecànic. En temps de crisis, qualsevol feineta
que tingui la fa. És necessari per aconseguir treballar, i guanyar-se una
mica de reputació, que el faci mantenir la feina. Demà mateix ha d’anar a
arreglar una calefacció d’una parella. Li han demanat si hi pot anar a les 7
del matí, i arreglar-la abans de les 10. És l’única hora que la parella té
lliure, per poder estar a casa i vigilar a l’home. És evident, no se’n refien
ni un pèl d’ell. Però avui, es vol intentar deslliurar d’aquests
pensaments. Ha anat amb la família a veure un espectacle a Barcelona. Li queda
molt lluny d’allà on venen. Però valdrà la pena. No es va tots els dies a la gran
ciutat a veure un espectacle com aquest. Fa mesos que l'anuncien per la televisió. Haurà de ser bo per força. I
així espera, almenys per dues hores, poder oblidar-se de tots els problemes de la
feina. I poder passar una bona estona en família. Ja estan arribant a Montjuic,
només farà falta trobar aparcament. Per aquella zona es veu un gran moviment de
cotxes, gent caminant amunt i avall. Es nota que tots es dirigeixen cap al
Palau Sant Jordi. L’home ja no prova d’apropar-s’hi massa. I intenta buscar
aparcament en un pàrquing que es troba a uns 10 minuts caminant. Tots els membres del cotxe
caminen bé, pensa. No hi haurà cap problema. I en troba fàcilment. La família està
molt contenta, però a part d’ell, ningú més s'ha adonat que les llums del
davant han estat fent el burro durant el final del viatge, igual que la
calefacció del cotxe, que ja feia estona que l’havia parada. I se’n van a veure
l’espectacle, tots contents. Però l’electricista, amb una preocupació més al
cap.
L’HOME DE LA GRUA
A l’altre punta de Barcelona, just tocant amb Badalona, hi ha un home
mirant la televisió. És l’anomenat home de la grua. Aquella nit li ha tocat a ell fer el torn. I el següent. Va canviar tota una setmana de torns, per a
poder passar la nit de Nadal amb la seva filla. Està separat de la seva dona.
Els problemes d’ajuntar-se massa jove i ser pares adolescents. Però això no
treu que ell s’estimi a la seva filla amb bogeria. Amb tanta bogeria que faria
hores extres i deixaria de dormir per a poder passar amb ella les escasses hores que li
permet la seva mare. I sap que val la pena, perquè sempre que està amb la seva
princeseta, l’alegria li torna al cor. És llavors quan té ganes de viure, i de
lluitar pel que realment s’estima. Ara bé, quan torna a la realitat, davant d'aquell televisor, que només dóna basura... és llavors quan menysprea la vida que li ha
tocat. I s’espera en rebre una trucada. Li agradaria que fos de la seva filla,
d'un amic que el distragués... de qui fos... però sempre acaba sent una
trucada d’un cotxe que s’ha espatllat. I ell hi haurà d’anar, analitzar el cotxe i aguantar la mala llet que gasta la gent quan es queda tirada en un lloc
desconegut. No és pas culpa seva, però és al qui sempre li toca fer la feina
bruta. I no la feina d’embrutar-se amb el motor del cotxe, sinó; la d’aguantar
als estúpids que l’esbronquen.
TAXISTA
Són les dotze de la nit. A aquesta hora s’incrementa una mica l’ús del taxi,
ja que el transport públic queda totalment tancat. Durant les dues hores
anteriors només ha fet una carrera, on amb prou feines ha guanyat deu euros, dels
quals ja n’ha gastat dos en un cafè. Tot i que ja està acostumat a fer el torn de
nit, necessita un cafè. Cada dia a la mateixa hora se’n veu un. Fa més de trenta-cinc anys que condueix el taxi, i més de vint que fa el torn de nit. És el que més
feina genera, tot i que avui li sembla un dia extremadament avorrit. Ara està
molt a prop del Liceu, en breus moments sortiran d’allí un munt de persones de
categoria. El problema és que ja hi ha altres taxistes que s’han avançat i
estan davant seu. Desitja tenir prou sort per a fer, almenys, un viatge.
DIRECTOR
Els seus dos fills corren per davant seu. Estan molt contents. L’espectacle
d’avui els ha agradat molt. Han anat a veure un circ. És molt més divertit que
les obres de teatre a les quals estan acostumats. Volen educar els seus fills
molt bé, però no s’adonen que, per segons quines coses, encara són petits. Volen
mini empresaris, i creuen que aquesta és la millor manera, educar-los a la
classe de societat alta. La seva dona l’agafa pel braç, ajudant-se així a
caminar més ràpid, ja que els impressionants talons que porta li dificulten el
pas. Caminen uns deu minuts fins a arribar al pàrquing, una mica més apartat
del Palau. Està molt a prop del Jardí botànic de Barcelona. Quan arriben al
cotxe, ja ha marxat quasi bé tothom, només queden tres cotxes a la seva renglera.
Un ja està marxant, i l’altre... A l’altre, la família encara està a fora.
Semblen preocupats, tot i que les filles estan rient amb la seva àvia. La dona
del director se’ls mira encuriosida. "Què els deu passar?" Es pregunta ella. El
marit li contesta que no tenen bateria, ja que el cotxe fa un soroll escarransit,
que es va apagant. Sort que ell és un home previsor. I més amb els cotxes, ja que n'ha sentit de tots colors a la seva empresa fent assegurances. Així que se’n
va cap al maleter i treu les pinces que duia a dins. La seva dona el mira
malament. “Sempre hem de ser la caritat del poble.” Pensa ella. Però ja no hi
pot fer res, tots quatre surten del cotxe. Els nens se’n van a córrer per allí,
i la mare se’n va a parlar amb aquella pobra família; mentre el pare se’n va a
parlar amb l’altre pare, que està mirant el motor.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada