"La
passió per la lectura em va portar a l'escriptura. Quan una novel·la m'havia
arravatat, em negava a acceptar, quan arribava a l'última plana, que s'havia
acabat i en perllongava la vida afegint-hi unes pàgines o uns capítols més. Era
un exercici intuïtiu i inútil de desesperació, unes ganes de continuar en
companyia d'aquells personatges que m'havien encisat. De continuar en companyia
(això encara no ho sabia) d'aquell estil que m'havia enamorat. A la llarga he
anat aprenent que allò que empresona l'ànima, quan llegim, és l'estil, sempre
l'estil, sempre l'ús de la llengua, sempre la relació íntima de tu i la llengua
amb la que t'has fet persona i que, mitjançant la intencionalitat artística, es
converteix en llengua literària i deixa de ser vehicle per convertir-se en
essència. La llengua, la teva eina per entrar en el somni, es converteix també
en somni. La llengua, que sabem que serveix per dir, passa a una nova
categoria: la de dir-se. De fet, aquest és el descobriment de la vida."
Jaume
Cabré, El sentit de la ficció.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada