L'home dels nassos

Aquesta és l'història de l'home dels nassos. És un ésser mitològic molt curiós. Té tants nassos com dies té l'any. És tan estrany, que té vergonya de sortir al carrer. Si, se'n riurien d'ell o bé s'espantarien. Per això és molt difícil de veure, però hi ha un dia... un dia a l'any, en que es deixa veure per a totes bandes. Si us hi fixeu bé avui el podreu veure. Jo ja l'he vist, i vosaltres?

Aquest és un poema que va escriure Francisco Quevedo a un senyor que tenia el nas molt gran. 

A una nariz
Érase un hombre a una nariz pegado,
érase una nariz superlativa,
érase una nariz sayón y escriba,
érase un peje espada muy barbado.

  Era un reloj de sol mal encarado, 
érase una alquitara pensativa,
érase un elefante boca arriba,
era Ovidio Nasón más narizado.

  Érase un espolón de una galera,
érase una pirámide de Egipto, 
las doce Tribus de narices era.

  Érase un naricísimo infinito,
muchísimo nariz, nariz tan fiera
que en la cara de Anás fuera delito.

Francisco Quevedo

FELIÇ 2013!