El primer Nadal

Ja fa uns quants dies que aquí casa passa alguna cosa estranya. Tothom està molt content. Cada dia els papes em donen una xocolatina abans d’anar a l’escola. Em diuen que és una per dia, per el calendari d’advent. Tot i així jo en voldria més i més.

Vam decorar el balcó amb unes llums molt estridents, que des de ben lluny es veuen. Des del  parc de davant de casa puc endevinar quin és el nostre balcó. A més a més vam agafar un arbre i li vam posar cintes, boles de nadal i més llums. I a dalt de tot, el pare em va ajudar a posar-hi un àngel molt bonic.

Ara fa uns dies, va arribar un amic molt especial a casa els avis. Haig de confessar, que jo no el coneixia pas, i quan va arribar el vaig intentar fer fora. És de la mateixa mida que jo, però en canvi pesa com mil quilos més! Si se’m tira al damunt m’esclafa. Li tenia una mica de por. L’àvia, va anar a agafar-lo i el va entrar cap a casa. Tots somreien i deien:

-Que bé, ja tenim el tió aquí!

Clar, si tots estaven tant feliços, el tió havia de ser amic nostre per força. Llavors em van demanar que li portés menjar. I li vaig donar les mandarines que tenia de postres. Se les va menjar en un moment! Li vam haver de posar més i més menjar.

Van passar més dies. I jo cada dia anava a casa els avis a comprovar que el tió no passes gana. Sempre li posava alguna cosa. Fins i tot el vaig intentar peixar. Però... el tió ja és gran. I no li agrada gens que el peixin, per tant, només menjava si li deixàvem les coses al plat.

A l’escola ens van ensenyar cançons sobre ell. Pintàvem dibuixos de tions, en vam fer unes escultures petitones amb taps de suro. Tot el dia parlàvem d’ell. A casa de tots els meus amics, també hi havia un tió.

Em van explicar que els tions viuen al bosc, i que a l’hivern retornen sempre a la mateixa casa on els cuiden molt i molt bé. I allà no passen gens de fred. Un dia, la meva cosina em va dir que li posés xocolata. I jo li vaig portar i després li vaig peixar. Com que sabia que no se la menjaria, li vaig dir a la cosina que no se l’havia menjat. I sense que em veiés, me la vaig menjar jo! Que bona que estava.

Hi va haver-hi un dia. Que és avui. Que la meva mare m’ha dit que les xocolatines s’han acabat, que demà ja no en tindré cap més. He anat a la tarda a casa l’àvia. I ella no m’ha fet gens de cas. S’ha passat tot el dia a la cuina, fent olles i més olles de menjar. L’avi, tampoc m’ha fet cas. Ja que ell tallava torró i parava la taula. I jo m’he assegut al costat del tió a esperar.

Ha vingut tota la família. Els cosins i tiets. Tots estaven allà. Llavors hem posat el tió al mig del menjador. I hem cantat tots junts la cançó que em van ensenyar a l’escola. Mentre el picàvem. M’ha sapigut greu, perquè ara som bons amics. Però en acabar la cançó he vist que sota seu era ple de regals. Regals per a tota la família. He portat els regals a l’àvia, a la mare, a la tieta... a tots. I els he ajudat a desembolicar-los. Després hem fet cagar el tió uns quants cops més. Que bé que em coneix. M’ha cagat el meu nino preferit i un munt de xocolata. Hi ha tanta xocolata que no sé quan me la podré acabar.

Després li he fet un petó ben gros. Per agrair-li aquest munt de regals. I hem anat a sopar. La iaia s’ha passat tantes hores a la cuina. Però li ha quedat tant bo! Fins i tot jo n’he menjat. I després hi havia un munt de torrons i coques. No sé que els hi passa a aquesta gent. Però d’això que en diuen Nadal, vull que sigui un cop al mes, almenys.

Un cop acabat el sopar, els pares m’han dit que era l’hora de dir el vers de Nadal. Com que només tinc dos anys, i no sé parlar gaire bé, n’he dit un de molt curtet. Però us prometo que els ha caigut la baba a tots. He dit Bon Nadal, i els he tirat dos petonets. El pròxim cop en diré un de més llarg.

En acabar el sopar, m’he despedit del tió. M’han dit que no tornarà fins l’any que bé. Això és un munt de temps. Espero que l’any que bé siguem tant bons amics com ara.

I me n’he anat a dormir molt i molt content. Però també molt cansat. I ara, haurem d’esperar per si ens veurem també l’any que bé.

Moltes gràcies per tot Tió!

De part del nen  de casa teva.