Aquest és un conte, que la meva mare m’explicava sempre
abans d’anar a dormir. Se’l va inventar ella mateixa, i ara ja n’és impossible
canviar-ne una sola frase. Ja que els meus germans i jo, ens l’hem après
paraula per paraula, aquell conte que va sorgir de la imaginació de la nostra
mare.
Abans de començar, us presentaré
els personatges. En primer lloc tenim a la Marieta, és la protagonista. Una
nena d’uns 7 anys. La seva mare es diu Mariona. No us confongueu pas, ja que
l’àvia, que també surt a la història és la Maria. Doncs aquí comença aquest
conte.
La Marieta, és
una nena molt bonica, que casi sempre fa cas als pares. Però de vegades no, i
fa cosa de dos anys, no en va fer gaire, i això és el què li va passar.
La Mariona, la
mare, després de l’escola va preparar un bon plat de bledes per dinar. A la
Marieta no li agradaven gaire. Així que va apartar el plat i no se’l va menjar.
La mare, li va dir que no s’aixecaria pas de la taula si no se les menjava.
Però la Marieta no en va provar ni una mossegada. Al vespre, com era de costum
a casa, tornava a tenir un plat de bledes. Ja que el que no es menja per dinar
es menja per sopar. La Marieta tampoc se les va menjar.
Van passar tres
dies. Tres dies que la Marieta no va menjar res, perquè no volia un plat de
verdura. Al quart dia, la mare ja estava preocupada. Així que li va canviar el
plat per uns bons espaguetis. Però la Marieta quasi bé ni el va tocar. Al cap
d’una setmana la família de la Marieta estava preocupada. Així que al dissabte,
la Maria, l’àvia va preparar uns macarrons irresistibles. Però la Marieta no
els va tocar.
La Marieta es
va anar fent petita i més petita. Fins a passar a ser de la mida del patufet.
(més petit que una col). A l’escola, la professora ja no la veia quan
s’assentava a la cadira. Ja no podia jugar a basquet ni futbol perquè la pilota
era casi bé del mateix tamany que la nena.
Un dia, la
Marieta se’n va anar al lavabo. Quan va acabar, per tirar la cadena es va posar
sobre la tapa oberta, i va tirar d’ella. Amb la mala sort que va relliscar i va
caure dintre.
-Mare, Mare!!
-es va posar a cridar.
La mare, que
per sort estava a prop la va sentir i va córrer cap al lavabo. La va veure
empassar-se, i molt ràpida va anar a buscar unes pinces per agafar-la però no
hi va ser a temps.
Va pensar molt
ràpid. On van les coses que cauen al vàter? A la claveguera, que després va a
la depuradora, i finalment l’aigua va a parar al mar al final de la claveguera.
La mare va anar
a buscar la Marieta. Quan es van retrobar, la Marieta es va alegrar molt de
veure-la. I allà mateix li va prometre que mai més tornaria a deixar de menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada