La llegenda de Sant Jordi

Aquesta és la llegenda parla sobre un drac molt malvat, una princesa molt bonica i un cavaller molt fort.  Segueix llegint, per a saber quina va ser la història de Sant Jordi. 

Hi havia una vegada, al centre de Catalunya, un poblet on tothom vivia molt feliç. Mai els havia faltat res, però des del dia, en què aquell intrús va aparèixer pel poble, tot havia canviat. 

Feia dos anys que un drac s'havia apropat a la vila. El drac cada matí atacava al poble per aconseguir aliment. No tenia cap mena d’escrúpols, tot i això, el rei va aconseguir fer un pacte amb el drac. Cada matí li donarien un parell d'animals del bestiar i a canvi, el drac prometia no fer mal a cap ciutadà.

Durant tot aquell temps no hi va haver-hi cap incident inesperat, fins el dia en què es van acabar tots els animals del poble. El drac, enfurismat en veure que no tenia res per esmorzar es va enfadar i va atacar al poble.

En una reunió d’urgència amb el rei, l’alcalde i alguns ciutadans, van decidir que cada dia donarien a una persona, escollida a l’atzar, al drac. Així almenys no atacaria a la resta del poble.

Cada matí treien d’una urna gegant el nom d’una persona. Aquesta persona havia d’anar fins al bosc, on la lligaven a un arbre i allí esperava al drac. La gent vivia amb por de no ser un mateix el menjar del drac, però almenys sabien que no els atacaria mai per sorpresa.

Un dia però, li va tocar a la princesa ser el menjar del drac. El rei estava molt trist, perquè com a ciutadà no podia fer res més que conformar-s’hi i acceptar la llei que ell mateix havia imposat. Així que no va tenir més remei que enviar la seva filla al bosc.

La noia es va quedar sola, lligada a l’arbre. Tenia molta por, estava molt nerviosa. Va sentir el drac acostar-se des del final del camí, sentia les seves passes. Quan va arribar, la va ensumar, estava disposat a menjar-se-la d’una sola queixalada. Aquella princesa tenia molt bona pinta.

Aleshores, per un miracle inesperat va aparèixer un cavaller damunt d’un cavall blanc. Duia una armadura i anava armat amb una llança.

      -  Enfronteu-vos amb algú de la vostra força. –Digué el cavaller, dirigint-se enfurismat al drac.

El drac se li va encarar, al igual que aquell cavaller. L’un davant de l’altre van posar-se a córrer. El drac va intentar esgarrapar a l’home, però aquest el va esquivar. En el segon atac va ser el cavaller qui va atacar, i li va aconseguir clavar la llança al pit del drac. El qual caigué al mig del bosc.

El cavaller es va dirigir a la princesa, la va deslligar, i tot seguit la va ajudar a incorporar-se.

     -  Qui és vostè? –va preguntar la princesa, que tenia ganes de conèixer el seu salvador.

      -  Sóc el cavaller de Sant Jordi. –Respongué.

Sant Jordi se’n va anar al costat del drac, i agafa una rosa que havia nascut de la sang que en sortia del drac. Amb molta cura la va tallar i li va regalar a la princesa.

Gràcies a Sant Jordi, aquell poble es va deslliurar del drac, i van viure feliços per sempre més. I es clar, Sant Jordi i la princesa es van casar.

Des d’aquell dia fins avui, tots els nois enamorats, regalen una rosa a la seva princesa pel dia de Sant Jordi.