| Janina Berzosa Poch Foto feta a la Fira de Capalledes 2013. |
El noi de la boina i la jaqueta negra s’aixeca més d’hora que la resta del
poble, quan el sol encara no ha sortit. Fa fred i molt vent, així que dóna dues voltes a la bufanda de manera que li toqui amb la boina per tal que li tapi les orelles i també
la boca; i es corda la cremallera de la jaqueta fins a dalt de tot, fins que li
oprimeix tant el coll que gairebé li fa mal. Però no es posa guants. És del
parer que si du la resta del cos ben abrigat, li serà més fàcil de suportar el
fred a les mans. Arrossega el cavallet i la resta d’estris de pintura fins al
lloc exacte on té previst passar tot el matí. Desplega el cavallet i en col·loca
les potes just a sota de les marques que va fer amb guix el dia abans. Obre el
maletí d’estris nou de trinca i disposa tots els pinzells i les pintures al seu
lloc amb molta cura; mentre recorda com el seu avi li explicava que la
disposició prèvia dels materials necessaris per a pintar formen part de la
pròpia obra d’art. Finalment posa el llenç damunt del cavallet amb el mateix
tacte i minuciositat i espera amb paciència i emoció continguda el moment
precís i exacte en el qual sortirà el sol i il·luminarà amb una llum
característica, intensa i fugaç el paisatge que l’envolta: el paisatge que tant
estima del seu poble, i que a partir d’aleshores sap que serà l’objecte de tota
la seva creació artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada