06/02/2023
Benvolgut senyor Francesc,
En
primer lloc, tinc el plaer de comunicar-li que és la primera persona de
l’univers (o, si més no, del planeta Terra) que rep una carta del futur.
Suposo, i permeti’m que li digui que crec que suposo correctament, que abans de
començar a llegir aquesta segona frase s’ha hagut de rellegir més de dues
vegades la primera. Pot estar tranquil, encara que estigui assegut al llit i
faci menys de cinc minuts que li ha sonat el despertador, li asseguro que no
està somiant. Tampoc es sorprengui (i encara menys s’espanti) de veure que sé
exactament en quin lloc i en quin moment del dia està llegint la carta. Aviat
descobrirà perquè sé tantes de coses de vostè.
De fet, crec que
ja ha arribat el moment de revelar-l’hi la meva identitat. He pensat que el
millor serà dir-li directament i sense pèls a la llengua: sóc el seu fill. Si,
encara que ara mateix no s’ho pugui creure, vostè és el meu pare. Au va! Segur
que en algun moment de la seva vida s’imaginaria que acabaria sent pare; no és
així? Doncs bé, crec que ja ha arribat aquest moment. Si senyor, tal i com ho
sent (o més ben dit, tal i com ho llegeix).
Ja fa un parell
d’anys que viu amb la Natàlia, i encara que no hi hagi cap document oficial que
ho verifiqui, es podria dir que sou marit i muller. No se n’adona? L’únic que
falta per completar la família és un fill! Bé, una mascota també podria fer el
fet, però no pateixi que això arribarà més tard. A més, el que ara desitja la
Natàlia amb totes les seves forces és tenir un fill amb vostè. Vostè potser es
fa l’orni cada vegada que ella sospira quan veu els nens jugant al parc del
costat de casa seva, o quan surten de l’escola agafats de la mà dels pares o dels
avis; però ella sap que vostè serà un bon pare, i buscarà sempre el millor per
al seu fill (és a dir, per a mi). El problema és que vostè no s’ho vol creure i
té por de fer les coses malament. Per això m’ha demanat que sigui jo qui li
doni l’empenta final. Ningú neix ensenyat i hi haurà decisions importants que
haurà de prendre en les quals dubtarà moltíssim. Tot i així, li puc assegurar
que és molt bon pare. Bé, potser no és dels millors, perquè moltes vegades no
em compra tot el que li demano, però si que és veritat que mai m’ha faltat de
res. Sempre mira el que serà el millor per mi i es preocupa per la meva
educació.
L’únic
que em queda per dir-li és que estic molt orgullós de vostè i content que sigui
el meu pare. Això si, en el futur ha d’intentar no ser tan indecís, d’acord?
Així, doncs, a partir d’aquí tot queda en les seves mans. Animi’s, que a part
de moltes preocupacions, els fills també portem moltes alegries! Li prometo que
no se’n penedirà.
Atentament, el seu fill.
PD: No es preocupi pel fet que
l’hagi tractat de vostè en aquesta carta, que no sempre serà així. Però ha de tenir
en compte que jo ara mateix encara no el conec!

M'encanta! Molt original, i que sapigues que m'has alegrat aquest vespre :)
ResponElimina